Des del primer debat de 2021 al d’ahir poc ha canviat, continuen les coses prou igual en matèria de resultats tangibles per a la ciutat, en matèria de valors d’este equip de govern i en matèria de mancances i reivindicacions històriques. L’excusa de la pandèmia continuava present com a justificació dels retards i la gestió ineficient.

Ahir vam tornar a sentir eixe full de ruta amb què han treballat, que no és altra cosa que llançar anuncis i projectes que s’executen quan convé electoralment. I ja s’apropa el soroll de les tisores inaugurant cosetes que porten anys de retard. Enguany ha servit per a preparar el terreny i fer anuncis i més anuncis. I el resultat és que tenim moltes coses que veuran la llum en campanya, però no deixen de ser projectes continuistes que van començar en l’anterior legislatura; són plans emanats de Generalitat, com els plans Edificant o Convivint; altres que venen amb un retard intencionat, com la redona de Santa Llúcia que va proposar Compromís fa més de 3 anys; o altres que s’han executat mal i han de refer-se, com la plaça Valgamediós.  Creiem que la societat espera més d’una majoria absoluta amb 12 regidors.

Tot això ens deixa veure que el PSOE sols treballa per a fer campanya i per a l’últim any de legislatura. Mentre que al principi fan eixes coses més impopulars (pujada de sous bestial, augment de regidors alliberats), o polítiques polèmiques, com la conversió de zones blaves de quasi tot l’aparcament del centre o la peatonalització de Marqués de Campos. Esta última sense seguir les directrius de l’estudi que ens va costar milers d’euros i que aconsellava la peatonalització sols comptant amb alternatives reals d’aparcament i un pla de mobilitat. I així funciona eixe famós full de ruta: fer estudis i plans per a després fer les coses com “ens dona la gana”, perquè “per això ens han votat”.

Volem ser una gran ciutat mediterrània, turística i sostenible, però ens trobem amb les carències de sempre que no canvien governe qui governe a la Generalitat i a l’Estat: infrafinançament, sanitat de qualitat, tren, regeneració de platges, port autònom… Coses que clar que sí, ens afecten com a poble. Ahir en este sentit l’alcalde va tornar a dir que quan vulguem podem anar a parlar amb València o Madrid. No serà perquè ens hem passat tres anys demanant-ho! De fet va ser la primera promesa incomplida de l’alcalde, qui va dir a principis de legislatura que el primer que faria seria anar a Foment a vore com estava el tren, i ja veieu quina és la seua opinió ara: I Love Tramvia. I Love PSOE. És el que té el sucursalisme…

No hem deixat d’instar a fer eixes reivindicacions, no sols l’any de campanya quan interessa, sinó any rere any. Però a l’hora de la veritat, les reunions les fan a porta tancada i sense convidar-nos a ningú de l’oposició, es fan la foto i arreando, que ja ens enterarem per premsa…(com la reunió de l’alcalde amb la exconsellera de Sanitat o amb Costes) tot i que hem sigut la resta de grups qui ha impulsat mocions i propostes relatives a estos temes. I això demostra que la participació és maquillada, i que la transparència de la qual tant presumeixen es limita a penjar en una pàgina web les dades personals i comptes dels membres de la corporació.

Pel que respecta a nosaltres, hem seguit actuant de forma constructiva, positiva i col·laborativa, tal com vam fer durant l’Acord del Castell. Molts comenten que eixe va ser el nostre error i que ens va passar factura, però creiem que és el talant que espera la ciutadania dels seus polítics, i no un guirigall continu com la política del passat, o la prepotència d’una majora absoluta present. Però tot té un límit i hi haurà per coses per les que no passarem.

Este equip de govern també fa coses bones i té bones polítiques i alguns bons regidors. Però també els té l’oposició, o les associacions i la ciutadania, que és moltes vegades ignorada per no seguir les idees del PSOE. Eixe és el sectarisme i el rodillo que denunciem, i que continua present com si fora un membre més de la corporació.

No totes les bones idees són socialistes, no tots els projectes emanen dels seus programes, i no són deus, perfectes o intocables. Per això estaria bé un poquet d’autocrítica per a variar. I mentre arriba, esperem que posen els peus a terra i s’adonen que tant nosaltres com la ciutadania mereixem més respecte, humilitat, honestedat i consideració des del seu poder, perquè les èpoques glorioses i la zona de confort no duraran per a sempre.

COMPROMÍS PER DÉNIA