Qui sóc jo per estar ací?, Un cronista radiofònic que ha vist la vida de Pepe més de 35 anys. ¿És de veres?…. Jo i segut testimoni dels reconeixements que as rebut…as estat en actes de molta rellevància, però ahir m, asseguraves que aquest és molt, però molt especial. Sobretot perquè en aquesta terra que ara xafem van nàixer els teus pares, PEPE PIERA SENDRA y ASUNCION PUCHOL LLOPIS. Devoció per ells?…No…lo següent.
Normalment aquests actes és medixen pel pes de la paraula que representen ….Fill Adoptiu. Primer que no tindria sentit que un Pegolí tan bragat com tu, amb una personalitat tan esclatant, un tio amb un cor que hi ha que pressionar pera que no se l,ixca del pit i no diguem, un mestre de la cuina marinera de tal envergadura, no fóra batejat amb aquest títol.
Diu la història que està, ha de guardar un lloc per les personalitats més rellevants del món. I jo, com molts de vosaltres fareu, no consultareu mai qualsevol dubte sobre la mar i el que en la mar habita en cap de diccionari, en cap de llibre universitari. Simplement perquè tinc clar Pepe que as fet de sobra mèrits per a tindre el títol més gran que concedeix la universitat de la mar i la universitat de la vida.
Tot va començar quan Pepe va aparéixer en el baret de son pare amb una caixa de gambes deixant-ho bocabadat. I tot seguit…. va prometre a son pare que el negoci duraria 50 anys i va per a 75.
Avui que la paraula més empleada en la cuina en la «desconstrucció», tu Pegolí eres no constructor, arquitecte. De desconstruir res de res. Aquest ajuntament té un dossier en el qual no caben més reconeixements.
Tal volta no reflectisc que eixa vella furgoneta que et du cada dia a la llotja, a donat tombos per tot arreu…un furgó que va portar a dos ministres i a tota una Infanta a Fontilles ….perquè eixa és la cara B de Pepe… Altruisme per a qui mes o necessita. ¿Michelín?.. No el fa falta…. Perquè ¿quin cuiner Michelín ha donat a menjar i deixat satisfets a un fum d’americans que han vingut en rosari a menjar les teues gambes? Ja el va batejar, el crític gastronòmic Antonio Vergara…. MI PROFESOR DE GAMBAS.
Podria ara tirar mà de títols que t’han atorgat, però no tenia caixa prou gran per a portar-los. Internacionals, nacionals, la gran estrella de la imatge…
I per acabar, perquè el protagonista eres tu, el diré un secret que tu no saps… Cuand Serrat composà Mediterrani i diu allò …»llevo tu olor a donde quiera que vayas»…l’olor al que es refereix Serrat segurament és a l’olor de les teues gambes, perquè tal volta passava per davant del teu local.
Pepe Piera Puchol, avui seràs Filla Adoptiu de Pego però parlant de fills as sabut encendre una LLUM i un ANGEL que continuaran LA SAGA PEGOLI
Amic Pepe, no voldria ni aquest modest amic ni la cuina marinera, que t, en vages mai però a tots… un dia ens toca…….. Soles que a tu ningú t’oblidarà mai. Gràcies Pepe per la teua saviesa culinària però per damunt de tot per ser un gran amic dels teus amics, perquè pera tu…. tots som iguals i sobretot per ser una millor persona.