El 8 de març el món s’atura perquè les dones parem. Reivindiquem la lluita feminista de tots els dies, ens organitzem i juntes ho canviarem tot. El sistema social i polític actual distribueix desigualitàriament els recursos entre homes i dones, el treball gratuït (tasques domèstiques i de cures) no està repartit paritàriament, el mercat laboral està segregat per sexes, existeix violència de gènere, el poder polític és bàsicament masculí i la pobresa ens colpeja amb molta major mesura a les dones. Tenim per tant, una desigualtat de gènere crònica i persistent que ja no permetem.

Les dades que ho demostren alarmen, les dones cobrem un 25% menys que els homes per realitzar la mateixa feina, dediquem 4,6 hores més a la setmana a les tasques de la casa, al Congrés i Senat espanyols hi ha menys d’un 40% de dones, als organismes internacionals com la Unió Europea la xifra és encara més preocupant, no arribem al 20%, i a l’estat espanyol de 19 presidències de Comunitats Autònomes només 3 són dones. Mai hem tingut una presidenta a l’estat espanyol ni al nostre territori valencià. A les universitats públiques no arribem a representar més del 30% del professorat tot i que hi ha més dones titulades que homes.

Han estat assassinades 975 dones des de 2003 per violència de gènere, cada 8 hores es registra una denuncia per violació i més de 62 milions de dones de la UE han patit i pateixen assetjament sexual.

És cert que són moltes les raons que fan necessari que el moviment feminista estiga més viu que mai, ens queda un llarg recorregut per arribar a la igualtat real i efectiva entre totes les persones. És urgent treballar perquè tothom tinga les mateixes oportunitats laborals, polítiques i acadèmiques, i per a això calen reformes socials i educatives profundes.