«Per al·lusions sobre el 9 d’octubre»

Per al·lusions, hem cregut convenient aclarir les tergiversacions que s’han fet del nostre discurs el passat 9 d’Octubre.

En primer lloc, Grimalt ens acusa de fer demagògia pel fet de dir que la nostra proposta fa uns mesos va ser destinar els diners estalviats de les Festes patronals a més ajudes socials i als afectats per les restriccions de l’Estat d’Alarma, i que, per tant, consideràvem excessiva la despesa de més de 60.000 euros en aquests moments concrets en un festival de 5 dies d’activitats presencials, en lloc de reforçar estes ajudes.

També en el nostre discurs vam recordar que el regidor de Festes, Oscar Mengual va declarar el passat juliol que realitzaria activitats festives “més endavant per a celebrar que hem superat la crisi i que tot aniria bé”. Per això, vam criticar que no véiem que fóra el moment oportú de prendre aquest risc organitzant tantes activitats, perquè no, no s’ha acabat la crisi, ni molt menys.

No hauria sigut menys 9 d’Octubre si s’haguera corregut menys risc, o les coses hagueren estat realment encaminades a posar en valor, ajudar i potenciar a organitzacions, agrupacions o empreses locals. De fet, hi ha sectors festius, sectors empresarials, també sectors culturals i d’oci nocturn, que no poden veure realitzada la seua activitat ni el seu manteniment, perquè suposa “un risc social”, i que també necessiten una espenta.

Segons diuen “no s’estava posant en risc ni a artistes ni a ciutadania”. Doncs, per què afirmen que és “un examen que s’ha aprovat”, una “prova de foc superada”? Sabien doncs que ens l’estàvem jugant, o que jugàvem amb foc? De qui seria la culpa després si no haguera eixit bé? També diuen que la programació “es va fer tenint en compte l’actual incidència de l’epidèmia”. Que nosaltres i tots sapiguem, una cosa així no s’organitza d’un dia per a l’altre.

Aleshores, reiterem que quan critiquem la seua decisió de realitzar una extensa programació de 5 dies, no estem atacant a la cultura, ni a la celebració del 9 d’Octubre. El que critiquem és la falta de coherència, en un moment en què tant s’està demandant a la societat, així com que s’aprofite de forma tan oportunista el 9 d’octubre per a fer cortines de fum.

Finalment, i pel que fa a la seua declaració que “Dénia continuarà fent cultura malgrat qui li pese”… Volem deixar ben clar que mai, ni en el nostre acte, ni en cap altre moment hem contradit el que diu el nostre conseller de Cultura, Vicent Marzà, sobre que es configure una reactivació de les activitats culturals. De fet, les nostres paraules textuals van ser “hem d’aplaudir la decisió de fomentar la cultura en un moment en què el sector està tremolant”. Això sí, també vam matisar que no créiem que fóra el moment per a fer-lo com s’ha fet.

És precisament ací quan ens sembla curiós que ens acusen de fer demagògia, atès que es tergiversa allò que vam dir i s’intenta fer creure de manera simplista que el nostre discurs va en contra de la cultura.

Nosaltres som demagògics? Nosaltres i tota l’oposició per lo vist, acostumada al fet que cada vegada que realitzem una crítica, una opinió o una proposta ens acusen del mateix. I eixa autoconfiança excessiva, eixa també excessiva preocupació de sempre tindre l’última paraula, de menysprear i mostrar sempre la seua superioritat, així com la dificultat d’acceptar errors o crítiques està massa vegades eixint a la llum. Però amb una majoria absoluta què esperem? Deia Quevedo que “més fàcil és escriure contra la supèrbia que vèncer-la”, doncs això.