El 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta es va tancar diumenge passat. Durant els darrers dos caps de
setmana, Dénia, Pedreguer, Xàbia i Teulada han acollit la presentació de mig centenar d’estudis nous sobre la
comarca que, des de perspectives diferents, han donat resposta a “l’interés d’un col·lectiu important de la ciutadania
que vol conèixer més bé el territori on viu i aprendre a valorar-lo i protegir-lo”, en paraules de Rosa Seser,
presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA).
Seser ha fet balanç d’aquesta sisena edició del congrés, una iniciativa que, una vegada més, ha esdevingut
“un punt d’encontre i d’estudi, que ha incentivat la creació de nous coneixements sobre la comarca, però, sobretot,
ens ha obert els ulls i ha despertat la consciència i l’estima pel nostre territori, en un moment en què cal reinventar
la comarca. L’equilibri sembla ser la solució si no volem acabar amb tot el que ens fa singulars i atractius
per al turisme, que, hui per hui, ens dóna de menjar”.
Les xifres de participació, a més, han tornat a recompensar l’esforç organitzatiu, “perquè cada congrés és
una prova de foc per a una associació com l’IECMA, que integren persones voluntàries que treballen durant el
temps lliure”. La quantitat inicial de persones inscrites, 130, es va incrementar fins arribar a les 150. D’altra banda,
algunes sessions, com la inaugural al Centre Social de Dénia i la primera jornada de comunicacions, a la Casa de
Cultura deniera, comptaren amb més de 200 assistents en el públic.
Segon cap de setmana: invisibilitat de les dones, bandolerisme i medi ambient
El segon cap de setmana del 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta s’ha desenvolupat entre les ciutats
de Pedreguer, Xàbia i Teulada, on va tindre lloc la jornada de cloenda. Les àrees d

Medi Ambient i Economia i Turisme.
Entre els temes posats sobre la taula, la invisibilització de les dones en la història, fins i tot en la més recent,
va ser una de les idees que va emergir repetidament, precisament la setmana en què es commemorava el Dia
Internacional de les Dones (8 de març). Treballs com el de Verónica Zaragoza, al voltant de la figura de Maria Antònia
Ortolà, veïna de Senija, i els seus processos inquisitorials, i el d’Irene Ballester, dedicat a la cantant lírica de
Pedreguer Rosario Ferrer, van evidenciar com “la misogínia de la història ha condemnat a l’oblit a moltes dones”,
infrarepresentades als arxius històrics, segons van coincidir a destacar les autores.
Pel que fa als conferenciants d’aquest segon bloc del congrés, divendres, 10 de març, Antoni Banyuls, de
la Universitat d’Alacant, va oferir una aproximació al desenvolupament urbà de Calp, Benissa i Teulada entre els
segles XIII i XVI, a partir de la conquesta cristiana i l’expansió feudal. Dissabte 11, Jesús Eduard Alonso, director
de l’Arxiu Històric de Gandia, va parlar sobre les interconnexions entre bandolerisme i política a les comarques
centrals del segle XIX. “En un clima confús”, va assenyalar, “delinqüència i revolta no estaven clarament delimitades
i les connotacions polítiques del bandolerisme era un secret a veus. Les elits l’utilitzaven per a exercir el seu
poder”. La conferència de cloenda, diumenge 12, a Teulada, va ser a càrrec de la directora del Jardí Botànic de
València, Isabel Mateu, qui va advertir del “perill crític d’extinció” en què es troba l’espècie Silene ifacensis, amb
només 74 individus a la Marina Alta.
Rosa Seser, acompanyada per l’alcalde de Teulada, Carlos Linares, va tancar el congrés amb un recordatori
de les institucions, entitats i empreses que l’han fet possible (Arxiu Municipal de Dénia, ajuntaments de Dénia,
Pedreguer, Xàbia i Teulada, CEFIRE, Institut Ramon Muntaner, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, Canfali
Marina Alta, Fundació Baleària i Cine Club-Pessic). Per la seua part, el primer edil de Teulada va insistir que els
congressos d’estudis de l’IECMA són “una iniciativa necessària per a donar a conéixer els nous descobriments
sobre la comarca”.